Aquest bloc va dirigit bàsicament a mestres d'educació Infantil, encara que també pot ser d'interès per a pares i alumnes; on tots vosaltres hi podeu trobar diversa informació on-line d'interès per a la vostra tasca. Alhora també trobareu enllaços que us portaran a activitats per infants.

dimarts, 8 de juny de 2010

Heu sentit a parlar d'en Paulo Freire?


Paulo Freire Reglus Neves, educador brasiler, va néixer el dia 19 de setembre de 1921, a Recife, Pernambuco.

Pel seu paper en l'ensenyament dels més pobres, Paulo Freire s'ha convertit en una inspiració per a generacions de mestres, especialment a Amèrica Llatina i Àfrica. Per la mateixa raó, van patir la persecució del règim militar al Brasil (1964-1985), sent arrestat i obligat a exiliar-se.

La seva pedagogia del oprimit té com a objectiu un pla per a l'alliberament autèntica de l'home, (opressor o oprimit). A més realitza una important crítica al sistema tradicional de l'educació, el que ell anomena l'educació bancària, i presenta una nova pedagogia on els educadors i els educands treballen junts per a desenvolupar una visió crítica del món en què viuen.

Freire rebutja la situació de la cultura dominant, on els privilegiats són els actors i els altres són merament espectadors. "A la síntesi cultural, on no hi ha espectadors, la realitat que s'ha de transformar per l'alliberament dels homes és la incidència de l'acció dels actors".

I continua assenyalant que "la invasió cultural, en la teoria antidialógica de l'acció, serveix a la manipulació que, al seu torn, serveix a la conquesta i aquesta a la dominació, mentre la síntesi serveix a l'organització i aquesta a l'alliberament ".

No podem obviar que aquestes teories s'han desenvolupat amb un desfasament de temps important entre una i una altra, i amb una problemàtica social i un context històric totalment diferent.

Aquests corrents parteixen de conceptes oposats de societat. D'una banda la Pedagogia tradicional considera a la societat com harmoniosa i "essencialment bona", on la marginalitat és un fenomen accidental que ha de ser corregit a través de l'educació. D'altra banda, la Pedagogia alliberadora considera aquesta com imperfecta i veu en la marginalitat el resultat directe d'un individualisme que creix impulsat pel liberalisme dominant en la societat capitalista. El corrent tradicional sosté que els oprimits són la patologia de les societats sanes, i han de ser transformats per ajustar-los a ella. Freire, en total extrem, planteja que la solució no està en ajustar-se al món, sinó inserir críticament en ell de manera de transformar l'estructura social per poder convertir-se en "éssers per a si".

La Teoria del Coneixement de Paulo Freire ha de ser compresa en el context en què va sorgir.

En els anys 60, al Nord-oest del Brasil, gairebé 15 milions d'habitants eren marginats i analfabets, i com ell deia, vivien dins d'una cultura del silenci, calia "donar-los la paraula" perquè "transitar" a la construcció d' un Brasil que fos amo del seu propi destí i que superés el colonialisme.


A continuació us facilitem algunes pàgines webs per ampliar informació que ens pot ser molt útil durant la nostra carrera i al llarg de la nostra professió com a futurs mestres i educadors:
http://www.uhu.es/cine.educacion/figuraspedagogia/0_paulo_freire.htm
http://educacion.idoneos.com/index.php/124370